Ultima edición 2007-04-10 00:13:58 by EnricGil Adiciones: IV El blog és una eina privilegiada de llibertat. La blogosfera no tan sols es constitueix com un conjunt de textos interrelacionats, sinó, sobretot, com un sistema d'hiperenllaços multidireccionals. El blogroll crea una endogàmia entre els aristòcrates virtuals que provoca que els diferents relats siguin compartits en funció de llur rellevància i acceptació social. Els comentaris, l'aspecte més semblant al fòrum asincrònic (segons la recerca duta a terme per Susan Herring), indiquen el públic actiu del blog, el que interactua amb l'autor. Hi ha, però, un altre marcador de l'audiència de gran valor: el nombre d'enllaços que genera en altres blogs (comprovable a través de Technorati), signe del prestigi i de l'acceptació per part dels altres actors de la blogosfera. Un dels participants en la meva recerca afirmava que amb els blogs "tothom té una tribuna pública", per la qual cosa la manipulació unidimensional que exerceixen els grans mitjans és substituïda per la pluralitat de punts de vista dels bloguers, un avenç substancial en la cultura democràtica. Ja no compta només l'opinió del periodista ideologitzat i estupiditzat pel mitjà per al qual escriu, sinó la de cadascun dels participants en la gran assemblea asincrònica dels intel·lectuals en xarxa. La nova Il·lustració ha arribat i els enciclopedistes som nosaltres. La revolució a través del pensament es troba en les connexions sinàptiques del ciberespai i no en les recepcions passives dels alienants programes de televisió o en la lectura dels diaris controlats per les ideologies ancorades en el passat. Enric Gil∞ 10.4.07 Editado 2007-04-07 00:59:44 by 140.Red-80-59-117.staticIP.rima-tde.net Adiciones: El blog és l'eina de la revolució moderna. S'han acabat les les falçs i els martells, o les "a" dintre de cercles o símbols llunyans i tristament figuratius: el maig del 68, la revolució taronja, el que sigui... El nou alçament no es pot anorrear amb una càmera de gas. Ningú sap qui llença les pedres, ni des d'on. Així doncs, la batalla està guanyada d'antuvi. Ni la més nombrosa de les masses sense criteri pot atacar un enemic tant invisible i tant punyent com un blog. I així ho faran els blogs perquè, des del racó de món on s'escriu cadascun d'ells, hi parla un individu lliure. Un individu amb criteri, amb gustos i amb personalitat, que no vol assemblar-se per a res als qui, submisos, acoten el cap davant els miratges del capitalisme agonitzant. I no volen, perquè que no volen dur-se a si mateixos a l'infern de l'existència, a la uniformització, a la negació de la seva personalitat i a la imposició d'un criteri pel pes de la majoria. L'individu, l'ego, l'un mateix, és la màxima expressió de la persona i cal tenir en compte, abans de construir una societat acceptable com la que esbossar, que és necessari disposar de persones com cal: doctes, formats i amb unes idees clares, nascudes del seu propi criteri. Canceladas: El blog és l'eina de la revolució moderna. S'han acabat les les falçs i els martells, o les "a" dintre de cercles o símbols llunyans i tristament figuratius: el maig del 68, la revolució taronja, el que sigui... El nou alçament no es pot anorrear amb una càmera de gas. Ningú sap qui llença les pedres, ni des d'on. Així doncs, la batalla està guanyada d'avantmà. Ni la més quantiosa de les masses sense criteri pot atacar un enemic tant invisible i tant punyent com un blog. I així ho faran els blogs perquè, des del racó de món on s'escriu cadascun d'ells, hi parla un individu lliure. Un individu amb criteri, amb gustos i amb personalitat, que no vol assemblar-se per a res als qui, submisos, acoten el cap davant els miratges del capitalisme agonitzant. I no volen, perquè que no volen dur a l'individu a l'infern de l'existència, a la uniformització, a la negació de la seva personalitat i a la imposició d'un criteri pel pes de la majoria. L'individu, l'ego, l'un mateix, és la màxima expressió de la persona i cal tenir en compte, abans de construir una societat acceptable, que és necessari disposar de persones com cal: doctes, formats i amb unes idees clares, nascudes del seu propi criteri. Editado 2007-04-05 21:49:38 by 168.104.219.87.dynamic.jazztel.es Adiciones: Diògenes de Sínope∞, 5 d'abril de 2007 Oscar Arenas∞ 5.4.07 Canceladas: Diògenes de Sínope, 5 d'abril de 2007 Oscar Arenas∞ Editado 2007-04-05 21:22:29 by 140.Red-80-59-117.staticIP.rima-tde.net Adiciones: III El blog és l'eina de la revolució moderna. S'han acabat les les falçs i els martells, o les "a" dintre de cercles o símbols llunyans i tristament figuratius: el maig del 68, la revolució taronja, el que sigui... El nou alçament no es pot anorrear amb una càmera de gas. Ningú sap qui llença les pedres, ni des d'on. Així doncs, la batalla està guanyada d'avantmà. Ni la més quantiosa de les masses sense criteri pot atacar un enemic tant invisible i tant punyent com un blog. No hi ha dubte que, el dia en que tot el món real caigui sota el jou de la dictadura dels mediocres, els blogs seran la veu dissident, seran els que, reafirmant l'individu com a integrant de la societat i no a la societat com a continent d'individus, alçaran la seva veu, totalment lliure, impossible de submergir en els aiguamolls de la vulgaritat. I així ho faran els blogs perquè, des del racó de món on s'escriu cadascun d'ells, hi parla un individu lliure. Un individu amb criteri, amb gustos i amb personalitat, que no vol assemblar-se per a res als qui, submisos, acoten el cap davant els miratges del capitalisme agonitzant. I no volen, perquè que no volen dur a l'individu a l'infern de l'existència, a la uniformització, a la negació de la seva personalitat i a la imposició d'un criteri pel pes de la majoria. L'individu, l'ego, l'un mateix, és la màxima expressió de la persona i cal tenir en compte, abans de construir una societat acceptable, que és necessari disposar de persones com cal: doctes, formats i amb unes idees clares, nascudes del seu propi criteri. Oscar Arenas∞ Editado 2007-04-05 19:44:55 by 148.red-62-57-160.user.auna.net Adiciones: Davant l'estupidesa que s'ha apoderat del món, en una societat ofegada per la cosificació compulsiva de les consciències, és urgent endegar un projecte filosòfic de primera magnitud: el Tractat sobre la revolució intel·ligida, una obra magna de caire col·lectiu i amb esperit blogològic que pretén comprendre el present per bastir un futur d'esperança blochiana (la docta esperança). Cal regenerar la política, tot admetent que el discurs actual ha quedat obsolet, i renovar els polítics, sobre la base de la intel·lectualitat i no del partidisme obtús. No anem enlloc amb una dreta cavernària i amb una esquerra atrapada en el temps. Cal regenerar l'economia amb decisions que fomentin la justícia distributiva i no el darwinisme social. Cal regenerar l'ecologia amb propostes agosarades i no dogmàtiques: el canvi climàtic és un fet davant el qual no de vacil·lar perquè les generacions futures es juguen la vida en el planeta. Cal regenerar la literatura des de la ciberliteratura: en un món fragmentari les entrades d'un bloc poden esdevenir pàgines d'un llibre hipertextual. La forma més audaç és l'aforisme. Cal regenerar, en definitiva, el pensament: la superació del nihilisme ens ha de portar a un món de valors nous, esperonats per una catarsi nietzscheana. L'instint de ramat és el refugi dels febles i la massa és l'excusa del desgraciat. És urgent una nova filosofia blogològica per a l'alliberament humà de tota opressió injusta. Blocaires d'arreu, uniu-vos!!! Entre tots podríem construir la nova filosofia del segle XXI. Canceladas: Davant l'estupidesa que s'ha apoderat del món, en una societat ofegada per la cosificació compulsiva de les consciències, és urgent endegar un projecte filosòfic de primera magnitud: el Tractat sobre la revolució intel·ligida, una obra magna de caire col·lectiu i amb esperit blogològic que pretén comprendre el present per bastir un futur d'esperança blochiana (la docta esperança). Cal regenerar la política, tot admetent que el discurs actual ha quedat obsolet, i renovar els polítics, sobre la base de la intel·lectualitat i no del partidisme obtús. No anem enlloc amb una dreta cavernària i amb una esquerra atrapada en el temps. Cal regenerar l'economia amb decisions que fomentin la justícia distributiva i no el darwinisme social. Cal regenerar l'ecologia amb propostes agosarades i no dogmàtiques: el canvi climàtic és un fet davant el qual no hem de vacil·lar perquè les generacions futures es juguen la vida en el planeta. Cal regenerar la literatura des de la ciberliteratura: en un món fragmentari les entrades d'un bloc poden esdevenir pàgines d'un llibre hipertextual. La forma més audaç és l'aforisme. Cal regenerar, en definitiva, el pensament: la superació del nihilisme ens ha de portar a un món de valors nous, esperonats per una catarsi nietzscheana. L'instint de ramat és el refugi dels febles i la massa és l'excusa del desgraciat. És urgent una nova filosofia blogològica per a l'alliberament humà de tota opressió injusta. Blocaires d'arreu, uniu-vos!!! Entre tots podríem construir la nova filosofia del segle XXI. Editado 2007-04-05 18:03:42 by 82.Red-83-42-94.dynamicIP.rima-tde.net Adiciones: Ens queda el blog com a utopia: l'individu libèrrim que s'adreça al món sencer. Ens queda l'escriptura en línia com a eina revolucionària: ciberliteratura pamfletària. Ens queda el batec efímer, el crit digital, la veu del futur: blogografies insistents, persistents. Som l'escamot que brega contra el sistema obsolet. Poètiques perifèriques. Insolències postejades. Sinceritats iròniques. Llaurem el ciberespai amb dits de foc que cremen dogmes inveterats. Ens queda la fe: tenim la força i la clau. Que tremolin institucions i patums. Una sola línia nostra pot capgirar el món. Ens queda allò que es va pedre, allò que alguns mai no han tingut: la certesa absoluta que avança passa a passa inundant pantalles de mots, imatges i sons. Som l'exèrcit que s'aplega al voltant del nucli veritable. Goliards. Pioners. Viatgers que inventen continents nous. Ens queda la ficció: deliri d'horitzons inabastables. Canceladas: Ens queda el blog com a utopia: l'individu libèrrim que s'adreça al món sencer. Ens queda l'escriptura en línia com a eina revolucionària: ciberliteratura pamfletària. Ens queda el batec efímer, el crit digital, la veu del futur: blogografies insistents, persistents. Som l'escamot que brega contra el sistema obsolet. Poètiques perifèriques. Insolències postejades. Sinceritats iròniques. Llaurem el ciberespai amb dits de foc que cremen dogmes inveterats. Ens queda la fe: tenim la força i la clau. Que tremolin institucions i patums. Una sola línia nostra pot capgirar el món. Ens queda allò que es va pedre, allò que alguns mai no han tingut: la certesa absoluta que avança passa a passa inundant pantalles de mots. Som l'exèrcit que s'aplega al voltant del nucli veritable. Goliards. Pioners. Viatgers que inventen continents nous. Ens queda la ficció: deliri d'horitzons inabastables. Editado 2007-04-05 17:02:03 by 82.Red-83-42-94.dynamicIP.rima-tde.net Adiciones: II Ens queda el blog com a utopia: l'individu libèrrim que s'adreça al món sencer. Ens queda l'escriptura en línia com a eina revolucionària: ciberliteratura pamfletària. Ens queda el batec efímer, el crit digital, la veu del futur: blogografies insistents, persistents. Som l'escamot que brega contra el sistema obsolet. Poètiques perifèriques. Insolències postejades. Sinceritats iròniques. Llaurem el ciberespai amb dits de foc que cremen dogmes inveterats. Ens queda la fe: tenim la força i la clau. Que tremolin institucions i patums. Una sola línia nostra pot capgirar el món. Ens queda allò que es va pedre, allò que alguns mai no han tingut: la certesa absoluta que avança passa a passa inundant pantalles de mots. Som l'exèrcit que s'aplega al voltant del nucli veritable. Goliards. Pioners. Viatgers que inventen continents nous. Ens queda la ficció: deliri d'horitzons inabastables. Toni Ibàñez∞ 5.4.07 Editado 2007-04-05 12:29:09 by 137.104.219.87.dynamic.jazztel.es Adiciones: L'ésser humà és un ésser mediatitzat socialment. No pot defugir la sociabilitat. S'integra en una xarxa de relacions, tot adaptant-s'hi. L'humà del nostre temps es troba malalt: la seva malaltia s'anomena acomodació. El capitalisme tardà ha anorreat la pulsió revolucionària i l'ha sublimat en compulsió consumista. No hi ha res més agradable que posseir i no hi ha res més angoixant que el desig de possessió il·limitada. L'esfera política ha estat fagocitada pels poders econòmics i l'ús públic de la raó, d'inspiració kantiana, ha estat segrestat per la ideologia unidimensional dels grans mitjans, tirans de la massa i còmplices del sistema. La resistència al control alienant és en mans de la xarxa telemàtica, darrer bastió de la llibertat. Des dels enclavaments virtuals, els humans lliures malden per assolir audiència: disposen per això d'un instrument privilegiat de construcció de la intel·ligència col·lectiva, el bloc, un reducte insomne productor de continguts i creador d'una noblesa en línia, la nova elit del món angèlic. El blocaire abraça la humanitat connectada amb el poder dels hipervincles, extremitats multidireccionals que s'obren al ciberespai en un vol còsmic. L'enllaç és la condició de la possibilitat de la sociabilitat pura en l'entorn internàutic. S'atansa a l'extraterritorialitat des de l'obertura sexual-nodal. Internet és el paradís sense fronteres, el teixit de les nostres vides en aquest moment. Els blocaires d'arreu constitueixen una esfera autòctona, la blogosfera, ecosistema vital que s'autoregula. Interpenetrant-se, paquets d'informació es bescanvien en l'eròtica informacional, bastint un edifici perspectivista i multiforme. La retòrica és curulla de mots alliberadors i de gestos utòpics. L'humà, que és sociabilitat, en el sistema blògic esdevé llibertat, promesa de revolució intel·ligida. Diògenes de Sínope, 5 d'abril de 2007 Editado 2007-04-02 22:57:37 by 148.104.219.87.dynamic.jazztel.es Canceladas: ddd Editado 2007-04-02 22:57:14 by 148.104.219.87.dynamic.jazztel.es Adiciones: ddd La primera versión conocida de esta página tiene fecha 2007-04-02 22:34:05 by EsserBloc [] Page view: IntroduccióDavant l'estupidesa que s'ha apoderat del món, en una societat ofegada per la cosificació compulsiva de les consciències, és urgent endegar un projecte filosòfic de primera magnitud: el Tractat sobre la revolució intel·ligida, una obra magna de caire col·lectiu i amb esperit blogològic que pretén comprendre el present per bastir un futur d'esperança blochiana (la docta esperança). Cal regenerar la política, tot admetent que el discurs actual ha quedat obsolet, i renovar els polítics, sobre la base de la intel·lectualitat i no del partidisme obtús. No anem enlloc amb una dreta cavernària i amb una esquerra atrapada en el temps. Cal regenerar l'economia amb decisions que fomentin la justícia distributiva i no el darwinisme social. Cal regenerar l'ecologia amb propostes agosarades i no dogmàtiques: el canvi climàtic és un fet davant el qual no hem de vacil·lar perquè les generacions futures es juguen la vida en el planeta. Cal regenerar la literatura des de la ciberliteratura: en un món fragmentari les entrades d'un bloc poden esdevenir pàgines d'un llibre hipertextual. La forma més audaç és l'aforisme. Cal regenerar, en definitiva, el pensament: la superació del nihilisme ens ha de portar a un món de valors nous, esperonats per una catarsi nietzscheana. L'instint de ramat és el refugi dels febles i la massa és l'excusa del desgraciat. És urgent una nova filosofia blogològica per a l'alliberament humà de tota opressió injusta. Blocaires d'arreu, uniu-vos!!! Entre tots podríem construir la nova filosofia del segle XXI. I |